Associació d'Amics del Bonsai d'Alcanar

Archive for the category “català”

Cap de setmana amb Edoardo Rossi 2015

Aquest cap de setmana (6, 7, 8 de febrer) hem pogut gaudir un cop més de les lliçons del mestre Edoardo Rossi, gran mestre italià i membre de la Nippon Bonsai Sakka Kyookai.

Les activitats van començar divendres, amb una conferència titulada “El espíritu del Japón en el Bonsái” en la qual ens va parlar de les seves experiències al Japó arran de la preparació d’un nou llibre sobre el kazari, la disposició dels elements d’un tokonoma. La conferència va tenir lloc a Benicarló i va comptar amb l’assistència de membres de les diferents associacions de bonsai de les nostres comarques i d’altres aficionats a aquest art mil·lenari. Ens va explicar els diferents tipus de tokonoma que podem trobar i les diferents maneres de disposar els elements, des de punts de vista i estils diferents. Durant la seva darrera estada al Japó, va poder aprendre nous coneixements dels mestres Tomio Yamada, Kunio Kobayashi i Susumo Sudo; això li ha servit per entendre millor l’art d’exposar, que a Europa molts cops es deixa de banda. Va ser una conferència molt instructiva i que ens va apropar una mica més a la manera de fer dels japonesos, els quals fa molts d’anys que cultiven bonsai i els exposen als seus tokonomes. No va ser una conferència sobre tècnica del bonsai sinó més aviat de filosofia. Va ser diferent a les conferències a què estem acostumats però tots vam sortir molt satisfets amb el que havíem après.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte i diumenge, com és habitual, vam poder assistir a diferents tallers, que duraven tot el dia, en els quals el sensei va treballar arbres d’espècies i estils diferents. Aquests tallers van tenir llos a les instal·lacions de Bonsaizen, un lloc idoni per aquest tipus d’activitats ja que el mestre podia disposar de tot el material necessari i també, en cas d’haver de trasplantar algun dels arbres podia trobar el recipient més adequat. Alguns dels arbres treballats no s’havien treballat mai, altres feia anys que estaven cultivats i necessitaven un canvi de posició, de recipient… Tots els arbres van acabar millor que no estaven abans de ser treballats al taller i el millor de tot, tots els assistents podíem saber el per què de cadascuna de les accions efectuades pel mestre i podíem participar fent aportacions o bé preguntes que ens havien sorgit d’aquell arbre o de la tècnica a aplicar. Els tallers són molt interactius i tothom hi pot participar, no només el propietari de l’arbre que està sent treballat. Es tracta d’uns tallers molt pràctics i dinàmics que ens donen uns coneixements que ens  serveixen per a futurs arbres o bé per entendre tècniques que fins llavors no havíem hagut d’utilitzar. Tant els més experts com aquells que fa més poc que estan dins el món del bonsai aprenen de les lliçons d’aquest gran professional.

Al més de maig el mestre Edoardo Rossi, tornarà a venir i ens transmetrà nous coneixements a través d’una conferència, uns tallers i una demostració que té previst fer per la XX Mostra Catalana de Bonsai que tindrà lloc a Amposta els dies 1, 2, i 3 de maig del 2015. Si voleu participar en alguna de les conferències, tallers o demostracions del mestre Rossi, no us ho penseu ni un moment, us recomanem assistir-hi. Us anirem informant dels actes que s’hi programaran en posteriors publicacions.

XX Mostra Catalana de Bonsai a Amposta (1-3 de maig 2015)

II Congrés nacional de la Sakka Kyookai Europe- España

Del 4 al 7 de desembre del 2015 tindrà lloc a Albocàsser (Castellò) el II Congrés nacional de la Nippon Bonsai Sakka Kyookai Europe España.

Si us va agradar el I Congrés, celebrat a Castelló el 2013, aquest no us el podeu perdre. Estarà situat en un local emblemàtic de la localitat d’Albocàsser, a l’interior de la província de Castelló. S’hi organitzaran tot un seguit d’esdeveniments relacionats amb el món del bonsai com poden ser conferències i demostracions, a més d’una exposició de gran nivell. Anirem informant de les novetats en quant a aquest esdeveniment que de ben segur no ens perdrem.

Podeu veure un reportatge de l’anterior Congrés nacional clicant a l’enllaç.

I taller de shitakusa a l’Associació d’Amics del Bonsai Alcanar.

Dimecres passat, dia 3 de desembre, dins del contingut del curs d’iniciació, vam fer un taller de shitakusa, o plantes d’acompanyament entre alumnes del curs i socis. Va ser un taller molt entretingut  en el que tothom va aportar material per freballar (testos, pedres, petxines i cargols…) i el resultat va ser molt satisfactori. Ara han d’aprendre a cuidar-los i mantenir-los per poder-los exposar en alguna de les nostres properes exposicions.

Aquests són alguns exemples dels treballs realitzats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sakka Ten 2014 a Fiesole

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat cap de setmana del 7 al 10 de novembre vam poder gaudir un cop més del congrés internacional Sakka Ten, que té lloc cada dos anys en un indret diferent. Enguany la ubicació triada ha estat Fiesole, a tocar mateix de Florencia, a Itàlia, i ha estat organitzada juntament amb l’Associazione Toscana Amatori Bonsai e Suiseki. Fiesole és un poble situat en un turó, des d’on es pot veure perfectament la capital de la regió de la Toscana. Fiesole compta també amb muralles etrusques, termes romanes i un amfiteafre; una església romànica del 1028 i el Palazzo Comunale (l’ajuntament) del segle XII. La mostra, muntada abans de divendres, va tenir lloc a la Sala Basolato, situada a la piazza Mino. I a la plaça, es va muntar un mercat de productes relacionats amb el món del bonsai, com poden ser arbres i plantes d’acompanyament, recipients, ferramentes, etc.
Un cop l’exposició muntada i supervisada pel sensei Isao Fukita i ultimats els darrers detalls, divendres a les 18h va tenir lloc la inauguració de la mostra, que comptava amb una trentena d’arbres de gran qualitat i de característiques ben variades procedents d’Itàlia però també d’altres països com són Alemanya, Suïssa o Espanya. Després dels parlaments per part de les autoritats i els organitzadors i un petit refrigeri, tots els assistents vam poder contemplar el resultat d’uns quants dies de muntatge i organització. Hi havia bonsais de diverses mides, kusamono i shitakusa, suiseki, kakejiku i també algun tempai. Cada element va ser ubicat minuciosament i al lloc més idoni per representar tot un seguit de paisatges que podem trobar a la natura i que teníem l’oportunitat de visitar sense necessitat de moure’ns de Fiesole, només calia interpretar els diferents elements de la composició i imaginar-los a la realitat.

L’Exposició va ser molt visitada i comptava amb diferents espècies d’arreu d’Europa: caquis, pins, sabines, un faig, un evonimus, un garrofer, una olivera, una piracanta, un cotinus, arços, un magraner… Cada arbre tenia les seves particularitats però tots tenien una cosa en comú, ser una clara reproducció de la naturalesa. També hi havia composicions de plantes i herbàcies, algunes amb protagonisme per si soles i d’unes dimensions considerables; d’altres amb unes dimensions més reduïdes que acompanyaven alguns dels arbres i suisekis. Hi havia plantes amb flor, que representaven l’estació en la qual ens trobem, d’altres que mostraven un canvi de color (com les falgueres). Tot el conjunt de l’exposició representava la tardor, arbres sense fulles o amb fulles de colors daurats o vermells, altres amb fruits típics d’aquesta època, com el codonyer o el caqui, cal·ligrafies amb paraules que evoquen el canvi de temps… L’exposició va ser visitada per una gran quantitat de persones i tots els assistents coincidien a l’hora d’escollir els arbres que més els havien impressionat. Alguns dels arbres exposats ja havien estat en altres mostres com la Sakka ten 2012, que va tenir lloc a Peñíscola, o la Sakka ten 2010, a Padova; i vam poder veure la seva evolució amb el pas dels anys i el resultat és realment impressionant.

El cap de setmana va estar ple d’actes. Hi va haver tallers amb el sensei Fukita, demostracions, conferències de temàtiques diverses a càrrec d’alguns membres de la Sakka kyookai Europe i també del sensei Fukita.

Divendres, abans d’inaugurar la mostra, hi va haver dos tallers amb el sensei Isao Fukita. En aquests, els participants portaven alguns dels seus bonsais i el sensei els indicava els passos a seguir perquè s’acabés convertint en un bon bonsai, les modificacions que s’havien de fer, l’estil que havia de prendre, el tipus de recipient en el qual s’havia d’exposar o la taula que necessitava. Totes les preguntes que els propietaris dels arbres poguessin tenir, van ser resoltes pel sensei. No tot era teoria, sinó que també es treballava els arbres in situ i el sensei donava les indicacions necessàries. Es tracta d’uns tallers en què tots els participants aprenen coses noves a partir dels seus arbres però també a partir dels arbres dels companys, ja que els comentaris del sensei ens poden servir en un futur per al nostre arbre o potser per algun altre arbre que tinguem.

Dissabte al matí va tenir lloc la conferència del professor Aldo Tollini, que ens va introduir el xintoisme i va explicar la relació que aquest té amb la natura i també amb els bonsais. Entre el que va dir cal destacar la creencia que la natura és la perfecció d’allò imperfecte i d’aquí la creencia que els gossos , que són imperfectes, es transformen en  natura. I també el fet que en els jardins japonesos, a diferència dels europeus, no es veu la mà de l’home, cosa que també hauriem de fer amb els bonsais. Hauriem de deixar que l’arbre o planta es fes a través de les nostres mans però tot seguint la seva naturalesa. No podem imposar un estil a un arbre que no disposa, per naturalesa, de les característiques necessàries per aquell estil.  Va ser una xerrada molt instructiva que ens va ajudar a entendre la manera de fer dels japonesos amb els bonsais i també el camí a seguir per obtenir un arbre natural i perfecte.

Acte seguit, abans d’anar a dinar va començar la primera de les demostracions del cap de setmana. Aquesta vegada era el torn de Nicola Crivelli, que treballaria un roure i de Xavier Redon, que treballaria un ullastre. Primer que res es van explicar els antecedents de l’arbre, és a dir, quan es va recuperar i quants anys feia que el cultivaven i els passos que van seguir un cop l’arbre va estar fort. Eren arbres que no havien estat treballats anteriorment, simplement se’ls havia fet una tria de rames per tal que l’arbre no gastés energia amb rames innecessàries. També van explicar, després de veure les diferents possibilitats de l’arbre, quina era la cara de l’arbre i quin seria el projecte que tenien per aquell arbre. Finalment van començar a treballar-lo a la vegada que explicaven aspectes importants sobre el cultiu i modelat de l’espècie entre altres. Va ser un acte molt participatiu, atès que els espectadors preguntaven els dubtes que tenien en quant a la feina que estaven fent els dos mestres o bé en quant a les explicacions que es feien i també narraven algunes de les seves experiències per il·lustrar el que s’explicava. Una de les coses més importants que es van dir i que és un dels principis de la Sakka Kyookai, és que hem de fer bonsais que s’assemblin a la natura, per la qual cosa no podem donar a un arbre la forma d’un altre. Hem d’observar bé el nostre entorn i fixar-nos en la forma de fer de la natura.

Per la tarda, després de dinar, vam poder assistir a la demostració del sensei Isao Fukita, durant la qual va treballar dos arbres diferents. D’una banda un pi, que segons el mateix mestre, era un arbre difícil per fer bonsai, degut a les seves característiques. I seguidament un avet, el qual era de considerables dimensions i que va haver d’acabar al dia següent, degut a la feina que hi havia per fer. Va podar les rames sobrants de tots dos arbres i seguidament es va disposar a posar filferro a totes les rames que havien de canviar de posició. Va utilitzar coure, ja que és el que s’utilitza per a les coníferes. Va ser ajudat per Diego Rigotti i Valentin Brose, que van posar el filferro a les rames indicades pel sensei al mateix temps que aquest i posteriorment el mestre donaria la forma més adequada per cadascuna d’elles. El resultat en tots dos arbres va ser excepcional, ara queda veure la seva evolució amb els anys, segurament seran uns arbres extraordinaris. La demostració va ser presenciada per un bon nombre de persones, que no perdien punt dels canvis fets als arbres.

Diumenge, vam començar amb una conferència sobre els suiseki a càrrec de Luciana Queriolo, que ens va delectar amb l’explicació històrica d’aquest element expositiu i la evolució d’aquesta tècnica amb els anys. Acte seguit, Vam poder comptar amb una demostració a càrrec de Diego Rigotti i Edoardo Rossi, membres de la NBSKE. Aquests van treballar un arbre cadascun, de diferents espècies i de diferents estils. Edoardo Rossi va muntar un ishitzuki, un arbre sobre pedra i va explicar una mica les característiques d’aquest estil i les necessitats que té en el cultiu. L’ishitzuki estava format, a més de les coníferes, per un roser que és qui dóna una nota de color a la composició i qui ens indica, depenent del seu estat, l’estació en què ens trobem. A la tarda, el sensei Isao Fukita va continuar amb l’arbre que havia començat el dia anterior. Després de més de dos hores de treball va donar l’arbre per acabat i, la veritat és que no semblava el mateix. Entre tots, van fer una gran feina.

Dilluns, la mostra ja estava clausurada i els organitzadors ja havien començat a recollir part del material per tal de poder tenir espai per fer la masterclass. En aquesta activitat, alguns membres de la NBSKE proposaven un muntatge de tokonoma amb els elements dels què disposaven i el sensei els aconsellava sobre canvis que s’havien de fer per aconseguir que aquell tokonoma fos perfecte, tingués harmonia entre els elements i ens representés part de la natura. Els assistents, no necessàriament tenien un muntatge preparat, però només d’observar els muntatges i escoltar les explicacions del sensei es podien entendre moltes coses que fins ara ens havien suposat un dubte. El sensei va respondre totes les preguntes que se li van fer de manera molt amable i aclaridora i tots vam sortir molt satisfets amb allò que havíem après. Un cop acabada la masterclass, que va durar tot el matí, ens vam disposar a recollir els arbres, taules i plantes que cadascú havia aportat a la mostra per tornar cadascú a casa.

Va ser un cap de setmana en què vam poder retrobar-nos amb companys i amics i també en el qual vam intercanviar coneixements i punts de vista. Hem tornat tots amb nous coneixements i contents amb l’experiència. Ara toca preparar-nos pel 2016, quan la Sakka Ten tindrà lloc a Roma. Els arbres seran cultivats per aconseguir millorar-los i arribar a tenir un exemplar el més natural possible i quan sigui el moment, es tornarà a fer una selecció per a una altra mostra excepcional.

Sakka Ten 2014

 

 

1378853_10201342423701323_1159938096_n

 

El Congrés Internacional Sakka Ten 2014 ja està aquí. Cliqueu a la imatge per consultar-ne la programació [IT/EN]. Us anirem informant dels diferents actes organitzats en properes publicacions. Enguany, el mestre convidat és el sensei Isao Fukita, que ja ens va oferir alguns dels seus coneixements al I Congrés nacional celebrat  Castelló l’any passat.

L’associació d’Amics del Bonsai d’Alcanar celebra el seu V aniversari i es prepara per un nou curs

L’Associació Amics del Bonsai d’Alcanar enguany celebra el seu Vè aniversari i és per això que el darrer cap de setmana de setembre (dies 26, 27 i 28) vam organitzar tot un seguit d’actes relacionats amb aquest art mil·lenari, la nostra afició

L’acte més important dels que vam organitzar durant el cap de setmana va ser l’exposició. Aquesta va tenir lloc a la Cisterna de la vall, ja que les qualitats d’aquesta construcció fan que sigui el lloc idoni per exposar els nostres arbres. Primer que res perquè les parets de pedra, donen un aire de tranquil·litat a la mostra i també ajuden a ressaltar les qualitats dels arbres, i en segon lloc perquè les seves dimensions són les adequades per poder muntar una exposició completa i variada i també per fer activitats complementaries com han estat les conferències i demostracions.

L’exposició comptava amb una cinquantena d’arbres dels membres de la nostra associació i també d’altres associacions i bonsaïstes provinents de poblacions veïnes com són l’Associació Bonsaïsta del Montsià, ubicada a Amposta i que enguany celebra el seu XXV aniversari o també les associacions d’Alcalà de Xivert, Vinaròs o la Sénia entre altres. Hi havia arbres d’espècies diverses, la majoria autòctons de la nostra zona com són els garrofers, les oliveres, els boixos, les matisses, ceps o figueres. D’altres autòctons d’altres continents, com els aurons japonesos, els oms xinesos o els ficus. Però tots ells conformaven una exposició que ens va fer sentir molt orgullosos. El muntatge ens va ocupar tota la setmana, tot i que ja feia dies que seleccionàvem arbres, preparàvem els cossiets i organitzàvem el programa d’actes. La feina feta va valer la pena, i creiem que els visitants també van sortir molt satisfets amb el resultat.

L’exposició no comptava només amb arbres, sinó que també hi havia plantes d’acompanyament, cadascuna triada minuciosament per a cada arbre depenent de les característiques de tots dos (arbre i planta) i també del paisatge que volíem representar amb aquella combinació. També hi havia algun kusamono, que per sí sol representava un entorn i també suiseki, cedits per les associacions d’Alcalà i Vinaròs que en són especialistes i que representen muntanyes i roques. Un arbre, a la natura mai no està sol, sinó que hi ha molts més elements al voltant que conformen un paisatge, el que pretenem fer en les nostres exposicions és això, ubicar l’espectador, fer-lo endinsar-se en aquest paisatge i que aquest li pugui transmetre tota una sèrie de sensacions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Enguany, com a novetat, vam muntar dos tokonomes (llocs expositius que es poden trobar a les cases tradicionals japoneses) i en cadascun d’ells vam representar un paisatge diferent. Tots dos tokonomes estaven formats pels mateixos elements: un arbre, una planta d’acompanyament i un kakejiku o pintura. El primer estava format per un garrofer, una planta crassa que ens indicava l’ambient de secà on es troben aquests arbres i finalment la pintura d’un ocell. Mirant la composició, ens podíem imaginar un paisatge típic de la nostra zona, dels montes que ara no es cultiven però que encara conserven el seu ecosistema (arbres, plantes, animals…). L’altre tokonoma representava un paisatge completament diferent, amb una murtra i una planta de més humitat acompanyades d’una pintura que representa un salt d’aigua que ens feia imaginar l’arbre en qüestió a la vora d’un riu, que de fet se on es solen trobar les murtres.

A part de l’exposició, com hem dit abans, vam organitzar actes diversos. Una altra novetat d’enguany han estat les visites guiades a l’exposició en les quals aquells qui ho volien, visitaven l’exposició amb algun dels membres de la nostra associació i se’ls explicava el perquè de les composicions, es resolien dubtes… Era una manera d’endinsar-se més en l’exposició i aprendre alguna cosa nova, saber el perquè de les coses i la manera com s’arribava a obtenir uns exemplars tan magnífics.

El dia de la inauguració, divendres, a més dels parlaments a càrrec de les autoritats i el portaveu de l’associació. El nostre mestre, Xavier Redon, president de la Sakka Kyookai a Espanya, va explicar la col·locació dels elements dels dos tokonomes i el perquè d’aquella elecció.

També vam organitzar una conferència- demostració de plantes d’acompanyament, a càrrec de Mireia Bel que comptava amb una part més teòrica i posteriorment amb la pràctica, i en la que explicava com crear plantes d’acompanyament per als nostres arbres i com exposar-les. També va destacar la gran importància de l’observació de la natura a l’hora de cuidar les plantes i també a l’hora de crear composicions i ubicar els shitakusa a l’exposició.

Un dels actes més destacats del cap de setmana va ser la performance de pintura i bonsai a càrrec del mestre Xavier Redon i de Xavier Rovira, membre de la nostra associació. Va estar molt bé, i la gent molt contents amb el resultat. Mentre Xavier Redon treballava un Pinus sylvestris emprant les diferents tècniques emprades en bonsai per donar-li la forma desitjada (poda, treball de la fusta morta, filferro…) Xavier Rovira anava dibuixant el que seria l’arbre en un futur, el projecte a seguir per aconseguir que l’arbre sigui el més natural possible. Després de treballar colze a colze una bona estona, el resultat va ser sorprenent. Posats un al costat de l’altre (dibuix i arbre) ens podíem imaginar com acabaria l’arbre després d’uns quants anys de treball, i el resultat de ben segur que serà espectacular. Esperem d’aquí uns anys poder-lo exposar en una de les nostres exposicions i així veure la seva evolució.

Un cop l’exposició acabada, ja pensem en el nou curs. A partir del mes de novembre comencem un nou curs en el qual hi haurà novetats. Farem un curs gratuït d’iniciació que tindrà una durada de 10h. En aquest curs s’explicaran les nocions bàsiques del món del bonsai i s’empraran diferents tècniques de cultiu i modelat. També farem, com hem fet des de fa cinc anys, un curs de perfeccionament a càrrec de Xavier Redon el nostre mestre. En aquest altre curs (de 40h) es treballaran tècniques més avançades de manera pràctica.

Tots aquells qui estigueu interessats en aquest món o bé que vulgueu fer algun dels nostres cursos, només heu de posar-vos en contacte amb nosaltres, ja sigui presencialment els dijous, de 20h a 22h, al local de la fanecada o mitjançant el correu electrònic: bonsaialcanar@gmail.com.

També podeu seguir-nos al Facebook, on trobareu enllaços al nostre bloc i tota la informació referent a les activitats que anem organitzant.

Enguany farem dos cursos: un curs gratuït de 10 h per a principiants i un curs de 40 h per aquells que vulgueu aprofundir en les diferents tècniques de cultiu i modelat de bonsais que tindrà un preu de 50 €.

Informació nou curs Associació Amics del Bonsai Alcanar


tríptic 1

tríptic 2

Exposició Vè anniversari Associació Amics del Bonsai Alcanar

10635909_10204674397890988_6604090803215155989_n

Programa

L’estil Ishitzuki

versión en español

En aquesta entrada del nostre bloc intentarem fer un resum dels aspectes que es van tractar en la conferència del mestre Rossi sobre l’estil Ishitzuki (arbre sobre roca) que ja vam introduir en l’anterior entrada al bloc. Esperem que serveixi com a resum dels aspectes fonamentals d’aquest estil i també us pugui servir de guia a l’hora de crear el vostre propi Ishitzuki. I, per aquells qui vau assistir-hi, tot i que no pretén ser una reproducció exacta de la conferència, esperem que us serveixi per recordar-ne els conceptes clau i també per aclarir possibles dubtes lingüístics (per aquells a qui els costa una mica entendre l’italià).

L’Ishitzuki és un estil de bonsai en el qual l’arbre representa un paisatge en què la roca té un paper destacat. És un estil amb el qual es pot ser molt creatiu i amb el qual es poden utilitzar materials molt assequibles i fàcils de trobar. No cal comprar un arbre ni una roca excepcionals per poder fer un Ishitzuki. Encara que els materials no siguin tan bons com voldríem, amb el temps podem arribar a aconseguir igualment un bon Ishitzuki. Juntament amb els boscos, es tracta d’un estil en el qual s’obtenen magnífics resultats en poc temps.

IMG_0534

Els Ishitzuki, com tots els estils treballats en el món del bonsai, també es poden trobar a la natura. Només cal observar una mica el nostre voltant per adonar-nos de la seva abundància i després fixar-nos en les seves característiques per poder-les aplicar en un futur al cultiu dels nostres bonsais sobre roca. Són arbres que viuen en condicions força extremes, dins o al damunt d’una roca, amb poc substrat i que amb el temps van guanyant caràcter degut al vent i altres factors meteorològics o geològics. Molts cops els trobem al capdamunt d’una muntanya, sense cap arbre que els faci ombra i on no poden gairebé créixer degut al fort vent que hi bufa i al poc substrat de què disposen. Altres vegades, dins de les roques d’un riu o un barranc on continuen tenint poc substrat i són modelats per les corrents d’aigua; d’altres els trobem a la vora d’un precipici, castigats per esllavissades; fins i tot dins de coves… Tots ells són Ishitzuki, viuen a la roca, però cadascun té unes característiques diferents, en quant a forma però també en quant a condicions de vida.IMG_4063

Trobem diferents tipus d’Ishitzuki, tot depenent de diversos factors entre els quals destacar la funció de la roca en la composició. La roca pot actuar com a suport del substrat i de les arrels o bé només com a suport de les arrels descobertes mentre que el substrat es trobarà en un test de ceràmica (esmaltat o no), de poca alçada, on les arrels més fines xuclaran tots els nutrients necessaris per a la planta. A més, depenent del tipus de roca i la orientació d’aquesta trobarem Ishitzuki d’estil vertical (l’arbre s’arrapa a la roca) o d’estil horitzontal (com seria un bosc sobre una llosa de pedra). Tots els bonsais en els quals trobem una roca, són Ishitzuki.IMG_0741

En la cultura japonesa, especialment en la creació de jardins, les roques han tingut sempre un paper important, sempre hi han estat presents, i en els Penjing (paisatges) xinesos també. En els bonsais les trobem en els Ishitzuki però també en forma de suiseki o bé representats en les pintures dels kakejiku, per la qual cosa podríem ben bé dir que és un element del qual no podem prescindir en una exposició de bonsai. La presència de roques dóna profunditat a la composició però també ajuda a imaginar el paisatge que volem representar.

L’arbre, sigui quin sigui el seu estil, ens ha de recordar un paisatge. Juntament amb els complements que hi puguin anar relacionats han de fer que, en veure aquell tokonoma o aquella composició en l’exposició, ens puguem “transportar” al lloc on es trobaria l’arbre a la natura. Un paisatge que compti amb els set conceptes del Zen:

– Asimetria

-Simplicitat

-Austeritat

-Naturalitat

-Sublimitat

– Subtilesa en la profunditat

-Tranquil·litat

Per tal d’aconseguir aquests set conceptes, entre altres aspectes, hem de tenir en compte els espais buits, tant en el muntatge del tokonoma com en els elements que el componen, en aquest cas l’arbre i la roca. Sigui quin sigui l’estil del nostre bonsai, els espais buits són molt importants sobretot a l’hora de donar profunditat i moviment al conjunt.IMG_0454

Tant a la natura com a les jardineries i altres establiments similars podem trobar roques de tota mena, però per a la realització del nostre Ishitzuki haurem de triar una roca amb unes característiques concretes per tal que el resultat final sigui satisfactori. Hem de triar una roca que tingui moviment i doni sensació de profunditat i, per tant, que tingui espais buits, concavitats (en el cas dels Ishitzuki verticals) o bé que sigui una llosa plana, no excessivament gruixuda i de dimensions adequades per al nostre projecte. La roca, a poder ser, no ha de patir modificacions, després ja buscarem l’arbre que s’adapti millor a les seves característiques. Una vegada trobem la pedra, hem de buscar l’arbre adequat i fer tot el possible perquè la roca guanyi caràcter (provar diferents posicions i valorar aspectes positius i negatius, per tal de triar el front de la roca).

L’arbre a triar per un Ishitzuki, ha de ser tot el contrari del que necessitem per a un bonsai (rames, nebari…). Val a dir, però, que depenent de la pedra, l’arbre serà diferent. Per a una pedra amb molta personalitat haurem de triar un arbre que en tingui poca i a l’inrevés, de manera que la composició quedi equilibrada . El mateix passa amb les dimensions dels diversos elements, hem de trobar un equilibri entre ells. No podem posar un arbre desmesuradament petit per a una pedra gran, ni a l’inrevés. Hem de trobar un terme mig. No hi ha arbres dolents per fer un bonsai sinó arbres difícils i aquests són els que molt a sovint ens són d’utilitat a l’hora de fer un Ishitzuki.

Un cop hem triat la roca i l’arbre que utilitzarem, hem de fer lloc per a les arrels a la part de la pedra que no es veu perquè l’arbre s’hi pugui adaptar millor. A més, també seria convenient tintar la roca d’un color fosc, atès que els colors clars reflecteixen la llum mentre que els foscos l’absorbeixen i això ajuda a donar protagonisme a l’arbre. El producte que utilitzaríem per tintar la roca s’anomena “Imprimació” i és el mateix producte que es fa servir per tintar fusta. Amb ell podem tintar roques de qualsevol material, encara que haguem de tintar una roca calcària.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El substrat que utilitzarem per cultivar l’arbre a la nostra roca serà el keto. Originàriament, el keto era el fang dels arrossars, en el qual hi havia força substància orgànica en descomposició. Actualment, utilitzem substància orgànica en descomposició procedent dels boscos (turba) juntament amb pols d’akadama i de pòmice o volcànica. Per fer la nostra mescla de keto haurem de passar la turba pel sedàs de manera que sigui ben llisa (millor amb l’ajuda d’una mica d’aigua). Farem una mescla amb les següents proporcions 30% de turba, 40% de pols d’akadama i 30% de pols de pòmice o de volcànica. Mesclarem els diferents elements juntament amb l’aigua necessària fins poder fer-ne una bola consistent i enganxosa, afegint aigua quan calgui. Quan podem fer una bola vol dir que hem posat les proporcions adequades sinó, haurem d’afegir algun dels elements per equilibrar la mescla. Per tal de poder-lo col·locar millor al lloc desitjat, va bé fer boles i després enganxar-les a la roca.

IMG_0575Quan muntem el nostre Ishitzuki, hem de tenir en compte que la cara és on l’arbre s’expressa millor però no per això hem de descuidar la part del darrere, la qual també ha de ser bonica. A més, en composicions en forma de paisatge (Ishitzuki/ bosc) no necessitarem planta d’accent, sinó que aquesta formarà part de la composició arbre-roca. En l’Ishitzuki hi hauria d’haver sempre un element que representi l’estació com ara un cotoneaster, un roser, una falguera en una escletxa, o una herba que trobaríem en el lloc on viu aquella espècie de bonsai  i que  col·locaríem a la roca… Perquè quan ens imaginem un arbre sobre roca a la natura, no només hi veiem l’arbre i la roca sinó que també ens imaginem tot un seguit de plantes que hi conviuen i que, segons l’estació de l’any tenen unes característiques o unes altres. El mateix passa amb els boscos, on trobem el sotabosc que es deixa entreveure entre els arbres. Tant el sotabosc com les herbes que poden acompanyar el nostre Ishitzuki s’han de col·locar quan aquests estan consolidats i tenen una certa maduresa.

L’Ishitzuki, preferiblement es cultivaria a l’exterior en semi-ombra, ja que el keto s’asseca molt fàcilment i, si s’asseca, el keto es desfà i les arrels quedarien descobertes. De tota manera, si damunt del keto hi posem molsa, s’aguanta millor i quan reguem no es perd tant. Hem de trobar el sistema que ens vagi millor. Depenent de l’arbre, també, resistirà més el sol o menys, això també s’ha de tenir en compte, com quan es tracta d’un bonsai en test de ceràmica. A més, el color de la roca també influeix a l’hora de col·locar l’arbre en un lloc o un altre, perquè els colors foscos fan que la roca agafi més temperatura que els clars, per tant, quan la roca és fosca, millor no posar-la al sol directe, sinó una mica ombrejat, sobretot a l’estiu. A més de la calor, en la nostra zona tenim un altre potent enemic de l’Ishitzuki, el vent. És per això que haurem de col·locar-lo en un lloc arrecerat, perquè aquest no ens assequi el keto però també perquè no ens malmeti la composició

El reg en l’Ishitzuki és molt important. Per una banda perquè l’arbre té molt poc substrat i necessita de sals minerals i nutrients que li proporcionarem amb l’aigua en forma d’adob i, per l’altra perquè el substrat requereix d’humitat gairebé constant per no assecar-se i “desintegrar-se”. A més, com que la pedra no té parets com pot ser en un test de ceràmica, l’aigua corre molt ràpid i, per tant s’ha de regar més poc a poc i durant més estona perquè les arrels puguin absorbir-la. Una solució és regar gota a gota, amb una ampolla tallada i col·locada cap per avall amb el tap obert mínimament per tal que la gota caigui poc a poc i no mogui la terra. Com més lentament caurà la gota, més aigua absorbirà el keto i també la roca. Aquest sistema de reg ens podria ser útil també per mantenir un test humit durant un parell de dies en cas de marxar fora.IMG_0156

Quan haguem d’adobar els nostres Ishitzuki també utilitzarem aquest mateix sistema. En aquest cas, posarem l’adob dissolt en l’aigua i deixarem també que vagi caient gota a gota i que sigui absorbit per la planta. Haurem d’adobar un cop al mes, segons creguem necessari. Abans de posar l’adob a l’ampolla caldria, però, dissoldre’l i filtrar-lo per tal que funcioni el sistema.

Tal i com fem amb la resta de bonsais, haurem de trasplantar el nostre Ishitzuki. Farem aquesta tasca quan vegem que la planta ho necessita. Depenent de les dimensions i del tipus de planta haurem de trasplantar més a sovint o menys. Generalment sabem que s’ha de trasplantar quan veiem que les arrels han omplert tot l’espai de què disposen. Per trasplantar un Ishitzuki haurem d’eliminar la part superficial de les arrels, treure la planta de la roca i podar les rames que calgui. Fet això, tornarem a posar els filferros, posarem aproximadament un centímetre de keto damunt la roca i seguidament hi posarem l’arbre, tal i com s’havia col·locat des d’un principi, l’amarrarem i posarem keto damunt les arrels. Després cobrirem amb un tros sac de malla fins que l’arbre es recuperi del trasplantament.

Com tots els bonsais, per donar forma al nostre Ishitzuki haurem de posar filferro i després donar moviment a les branques i situar-les al lloc més adequat per fer realitat el nostre projecte. Abans de posar filferro cal tenir en compte l’estat en què es troba l’arbre. Si ha estat acabat de trasplantar, millor no posar-ne fins que estigui més arrelat i no es mogui. Segons quines espècies són molt delicades en aquest sentit i si se’ls mouen les arrels quan encara no són prou fortes, poden no sobreviure. Quan posem filferro hem de tenir en compte que no és per sempre, que s’ha d’anar renovant fins que aconseguim que la branca tingui la forma i el moviment desitjat. Hem de controlar els filferros que ja hem col·locat i evitar que es marqui massa a l’arbre. Si ens n’oblidem, un acarnissament d’un filferro que no s’ha tret a temps pot arribar a provocar la mort de la rama o les rames. Més val treure’l abans d’hora, encara que s’hagi de tornar a posar per aconseguir la forma que no pas que quedin cicatrius o morin rames.

IMG_0676L’important no és tenir un arbre o una pedra extraordinaris sinó un bon projecte en ment i anar treballant els arbres per aconseguir-lo. L’evolució de l’arbre i el treball del bonsaista també compten i la satisfacció per uns bons resultats després de la feina feta durant anys val més que qualsevol premi que et puguin donar. Un bonsai no és teu fins que no li has dedicat uns quants anys de treball, fins que no tens un projecte per a aquell arbre i comences a utilitzar les tècniques que tens a l’abast per fer que aquell projecte es faci realitat. Per tal d’aconseguir crear el paisatge que ens suggereix aquell arbre, el lloc on ens l’imaginem i com ens l’imaginem.

L’estil Ishitzuki requereix d’uns materials diferents als que utilitzem per a la resta d’estils de bonsai, difícils per a la resta d’estils però perfectes per a un bonsai sobre roca. Com que a la naturalesa hi ha molts exemples d’arbres sobre roca no ens costarà imaginar-nos un arbre d’aquest estil i podem tenir moltes idees per crear el nostre propi projecte. Per tant, hem d’observar detingudament la natura perquè no ens sigui difícil imaginar-nos un Ishitzuki en aquest cas o algun estil de bonsai per a un futur. Haurem d’imaginar un paisatge natural, que tingui els set conceptes del Zen. I un cop trobem el projecte per a aquell arbre, haurem de treballar-lo constantment per tal que amb el temps arribi a ser una fidel reproducció de la naturalesa.

En la galeria següent, teniu diferents exemples d’Ishitzuki a la natura, que us poden servir per entendre el concepte de què estem parlant o, qui sap, com a model per al vostre propi Ishitzuki. Esperem que aquesta entrada us hagi agradat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Post Navigation