Associació d'Amics del Bonsai d'Alcanar

L’estil Ishitzuki

versión en español

En aquesta entrada del nostre bloc intentarem fer un resum dels aspectes que es van tractar en la conferència del mestre Rossi sobre l’estil Ishitzuki (arbre sobre roca) que ja vam introduir en l’anterior entrada al bloc. Esperem que serveixi com a resum dels aspectes fonamentals d’aquest estil i també us pugui servir de guia a l’hora de crear el vostre propi Ishitzuki. I, per aquells qui vau assistir-hi, tot i que no pretén ser una reproducció exacta de la conferència, esperem que us serveixi per recordar-ne els conceptes clau i també per aclarir possibles dubtes lingüístics (per aquells a qui els costa una mica entendre l’italià).

L’Ishitzuki és un estil de bonsai en el qual l’arbre representa un paisatge en què la roca té un paper destacat. És un estil amb el qual es pot ser molt creatiu i amb el qual es poden utilitzar materials molt assequibles i fàcils de trobar. No cal comprar un arbre ni una roca excepcionals per poder fer un Ishitzuki. Encara que els materials no siguin tan bons com voldríem, amb el temps podem arribar a aconseguir igualment un bon Ishitzuki. Juntament amb els boscos, es tracta d’un estil en el qual s’obtenen magnífics resultats en poc temps.

IMG_0534

Els Ishitzuki, com tots els estils treballats en el món del bonsai, també es poden trobar a la natura. Només cal observar una mica el nostre voltant per adonar-nos de la seva abundància i després fixar-nos en les seves característiques per poder-les aplicar en un futur al cultiu dels nostres bonsais sobre roca. Són arbres que viuen en condicions força extremes, dins o al damunt d’una roca, amb poc substrat i que amb el temps van guanyant caràcter degut al vent i altres factors meteorològics o geològics. Molts cops els trobem al capdamunt d’una muntanya, sense cap arbre que els faci ombra i on no poden gairebé créixer degut al fort vent que hi bufa i al poc substrat de què disposen. Altres vegades, dins de les roques d’un riu o un barranc on continuen tenint poc substrat i són modelats per les corrents d’aigua; d’altres els trobem a la vora d’un precipici, castigats per esllavissades; fins i tot dins de coves… Tots ells són Ishitzuki, viuen a la roca, però cadascun té unes característiques diferents, en quant a forma però també en quant a condicions de vida.IMG_4063

Trobem diferents tipus d’Ishitzuki, tot depenent de diversos factors entre els quals destacar la funció de la roca en la composició. La roca pot actuar com a suport del substrat i de les arrels o bé només com a suport de les arrels descobertes mentre que el substrat es trobarà en un test de ceràmica (esmaltat o no), de poca alçada, on les arrels més fines xuclaran tots els nutrients necessaris per a la planta. A més, depenent del tipus de roca i la orientació d’aquesta trobarem Ishitzuki d’estil vertical (l’arbre s’arrapa a la roca) o d’estil horitzontal (com seria un bosc sobre una llosa de pedra). Tots els bonsais en els quals trobem una roca, són Ishitzuki.IMG_0741

En la cultura japonesa, especialment en la creació de jardins, les roques han tingut sempre un paper important, sempre hi han estat presents, i en els Penjing (paisatges) xinesos també. En els bonsais les trobem en els Ishitzuki però també en forma de suiseki o bé representats en les pintures dels kakejiku, per la qual cosa podríem ben bé dir que és un element del qual no podem prescindir en una exposició de bonsai. La presència de roques dóna profunditat a la composició però també ajuda a imaginar el paisatge que volem representar.

L’arbre, sigui quin sigui el seu estil, ens ha de recordar un paisatge. Juntament amb els complements que hi puguin anar relacionats han de fer que, en veure aquell tokonoma o aquella composició en l’exposició, ens puguem “transportar” al lloc on es trobaria l’arbre a la natura. Un paisatge que compti amb els set conceptes del Zen:

– Asimetria

-Simplicitat

-Austeritat

-Naturalitat

-Sublimitat

– Subtilesa en la profunditat

-Tranquil·litat

Per tal d’aconseguir aquests set conceptes, entre altres aspectes, hem de tenir en compte els espais buits, tant en el muntatge del tokonoma com en els elements que el componen, en aquest cas l’arbre i la roca. Sigui quin sigui l’estil del nostre bonsai, els espais buits són molt importants sobretot a l’hora de donar profunditat i moviment al conjunt.IMG_0454

Tant a la natura com a les jardineries i altres establiments similars podem trobar roques de tota mena, però per a la realització del nostre Ishitzuki haurem de triar una roca amb unes característiques concretes per tal que el resultat final sigui satisfactori. Hem de triar una roca que tingui moviment i doni sensació de profunditat i, per tant, que tingui espais buits, concavitats (en el cas dels Ishitzuki verticals) o bé que sigui una llosa plana, no excessivament gruixuda i de dimensions adequades per al nostre projecte. La roca, a poder ser, no ha de patir modificacions, després ja buscarem l’arbre que s’adapti millor a les seves característiques. Una vegada trobem la pedra, hem de buscar l’arbre adequat i fer tot el possible perquè la roca guanyi caràcter (provar diferents posicions i valorar aspectes positius i negatius, per tal de triar el front de la roca).

L’arbre a triar per un Ishitzuki, ha de ser tot el contrari del que necessitem per a un bonsai (rames, nebari…). Val a dir, però, que depenent de la pedra, l’arbre serà diferent. Per a una pedra amb molta personalitat haurem de triar un arbre que en tingui poca i a l’inrevés, de manera que la composició quedi equilibrada . El mateix passa amb les dimensions dels diversos elements, hem de trobar un equilibri entre ells. No podem posar un arbre desmesuradament petit per a una pedra gran, ni a l’inrevés. Hem de trobar un terme mig. No hi ha arbres dolents per fer un bonsai sinó arbres difícils i aquests són els que molt a sovint ens són d’utilitat a l’hora de fer un Ishitzuki.

Un cop hem triat la roca i l’arbre que utilitzarem, hem de fer lloc per a les arrels a la part de la pedra que no es veu perquè l’arbre s’hi pugui adaptar millor. A més, també seria convenient tintar la roca d’un color fosc, atès que els colors clars reflecteixen la llum mentre que els foscos l’absorbeixen i això ajuda a donar protagonisme a l’arbre. El producte que utilitzaríem per tintar la roca s’anomena “Imprimació” i és el mateix producte que es fa servir per tintar fusta. Amb ell podem tintar roques de qualsevol material, encara que haguem de tintar una roca calcària.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El substrat que utilitzarem per cultivar l’arbre a la nostra roca serà el keto. Originàriament, el keto era el fang dels arrossars, en el qual hi havia força substància orgànica en descomposició. Actualment, utilitzem substància orgànica en descomposició procedent dels boscos (turba) juntament amb pols d’akadama i de pòmice o volcànica. Per fer la nostra mescla de keto haurem de passar la turba pel sedàs de manera que sigui ben llisa (millor amb l’ajuda d’una mica d’aigua). Farem una mescla amb les següents proporcions 30% de turba, 40% de pols d’akadama i 30% de pols de pòmice o de volcànica. Mesclarem els diferents elements juntament amb l’aigua necessària fins poder fer-ne una bola consistent i enganxosa, afegint aigua quan calgui. Quan podem fer una bola vol dir que hem posat les proporcions adequades sinó, haurem d’afegir algun dels elements per equilibrar la mescla. Per tal de poder-lo col·locar millor al lloc desitjat, va bé fer boles i després enganxar-les a la roca.

IMG_0575Quan muntem el nostre Ishitzuki, hem de tenir en compte que la cara és on l’arbre s’expressa millor però no per això hem de descuidar la part del darrere, la qual també ha de ser bonica. A més, en composicions en forma de paisatge (Ishitzuki/ bosc) no necessitarem planta d’accent, sinó que aquesta formarà part de la composició arbre-roca. En l’Ishitzuki hi hauria d’haver sempre un element que representi l’estació com ara un cotoneaster, un roser, una falguera en una escletxa, o una herba que trobaríem en el lloc on viu aquella espècie de bonsai  i que  col·locaríem a la roca… Perquè quan ens imaginem un arbre sobre roca a la natura, no només hi veiem l’arbre i la roca sinó que també ens imaginem tot un seguit de plantes que hi conviuen i que, segons l’estació de l’any tenen unes característiques o unes altres. El mateix passa amb els boscos, on trobem el sotabosc que es deixa entreveure entre els arbres. Tant el sotabosc com les herbes que poden acompanyar el nostre Ishitzuki s’han de col·locar quan aquests estan consolidats i tenen una certa maduresa.

L’Ishitzuki, preferiblement es cultivaria a l’exterior en semi-ombra, ja que el keto s’asseca molt fàcilment i, si s’asseca, el keto es desfà i les arrels quedarien descobertes. De tota manera, si damunt del keto hi posem molsa, s’aguanta millor i quan reguem no es perd tant. Hem de trobar el sistema que ens vagi millor. Depenent de l’arbre, també, resistirà més el sol o menys, això també s’ha de tenir en compte, com quan es tracta d’un bonsai en test de ceràmica. A més, el color de la roca també influeix a l’hora de col·locar l’arbre en un lloc o un altre, perquè els colors foscos fan que la roca agafi més temperatura que els clars, per tant, quan la roca és fosca, millor no posar-la al sol directe, sinó una mica ombrejat, sobretot a l’estiu. A més de la calor, en la nostra zona tenim un altre potent enemic de l’Ishitzuki, el vent. És per això que haurem de col·locar-lo en un lloc arrecerat, perquè aquest no ens assequi el keto però també perquè no ens malmeti la composició

El reg en l’Ishitzuki és molt important. Per una banda perquè l’arbre té molt poc substrat i necessita de sals minerals i nutrients que li proporcionarem amb l’aigua en forma d’adob i, per l’altra perquè el substrat requereix d’humitat gairebé constant per no assecar-se i “desintegrar-se”. A més, com que la pedra no té parets com pot ser en un test de ceràmica, l’aigua corre molt ràpid i, per tant s’ha de regar més poc a poc i durant més estona perquè les arrels puguin absorbir-la. Una solució és regar gota a gota, amb una ampolla tallada i col·locada cap per avall amb el tap obert mínimament per tal que la gota caigui poc a poc i no mogui la terra. Com més lentament caurà la gota, més aigua absorbirà el keto i també la roca. Aquest sistema de reg ens podria ser útil també per mantenir un test humit durant un parell de dies en cas de marxar fora.IMG_0156

Quan haguem d’adobar els nostres Ishitzuki també utilitzarem aquest mateix sistema. En aquest cas, posarem l’adob dissolt en l’aigua i deixarem també que vagi caient gota a gota i que sigui absorbit per la planta. Haurem d’adobar un cop al mes, segons creguem necessari. Abans de posar l’adob a l’ampolla caldria, però, dissoldre’l i filtrar-lo per tal que funcioni el sistema.

Tal i com fem amb la resta de bonsais, haurem de trasplantar el nostre Ishitzuki. Farem aquesta tasca quan vegem que la planta ho necessita. Depenent de les dimensions i del tipus de planta haurem de trasplantar més a sovint o menys. Generalment sabem que s’ha de trasplantar quan veiem que les arrels han omplert tot l’espai de què disposen. Per trasplantar un Ishitzuki haurem d’eliminar la part superficial de les arrels, treure la planta de la roca i podar les rames que calgui. Fet això, tornarem a posar els filferros, posarem aproximadament un centímetre de keto damunt la roca i seguidament hi posarem l’arbre, tal i com s’havia col·locat des d’un principi, l’amarrarem i posarem keto damunt les arrels. Després cobrirem amb un tros sac de malla fins que l’arbre es recuperi del trasplantament.

Com tots els bonsais, per donar forma al nostre Ishitzuki haurem de posar filferro i després donar moviment a les branques i situar-les al lloc més adequat per fer realitat el nostre projecte. Abans de posar filferro cal tenir en compte l’estat en què es troba l’arbre. Si ha estat acabat de trasplantar, millor no posar-ne fins que estigui més arrelat i no es mogui. Segons quines espècies són molt delicades en aquest sentit i si se’ls mouen les arrels quan encara no són prou fortes, poden no sobreviure. Quan posem filferro hem de tenir en compte que no és per sempre, que s’ha d’anar renovant fins que aconseguim que la branca tingui la forma i el moviment desitjat. Hem de controlar els filferros que ja hem col·locat i evitar que es marqui massa a l’arbre. Si ens n’oblidem, un acarnissament d’un filferro que no s’ha tret a temps pot arribar a provocar la mort de la rama o les rames. Més val treure’l abans d’hora, encara que s’hagi de tornar a posar per aconseguir la forma que no pas que quedin cicatrius o morin rames.

IMG_0676L’important no és tenir un arbre o una pedra extraordinaris sinó un bon projecte en ment i anar treballant els arbres per aconseguir-lo. L’evolució de l’arbre i el treball del bonsaista també compten i la satisfacció per uns bons resultats després de la feina feta durant anys val més que qualsevol premi que et puguin donar. Un bonsai no és teu fins que no li has dedicat uns quants anys de treball, fins que no tens un projecte per a aquell arbre i comences a utilitzar les tècniques que tens a l’abast per fer que aquell projecte es faci realitat. Per tal d’aconseguir crear el paisatge que ens suggereix aquell arbre, el lloc on ens l’imaginem i com ens l’imaginem.

L’estil Ishitzuki requereix d’uns materials diferents als que utilitzem per a la resta d’estils de bonsai, difícils per a la resta d’estils però perfectes per a un bonsai sobre roca. Com que a la naturalesa hi ha molts exemples d’arbres sobre roca no ens costarà imaginar-nos un arbre d’aquest estil i podem tenir moltes idees per crear el nostre propi projecte. Per tant, hem d’observar detingudament la natura perquè no ens sigui difícil imaginar-nos un Ishitzuki en aquest cas o algun estil de bonsai per a un futur. Haurem d’imaginar un paisatge natural, que tingui els set conceptes del Zen. I un cop trobem el projecte per a aquell arbre, haurem de treballar-lo constantment per tal que amb el temps arribi a ser una fidel reproducció de la naturalesa.

En la galeria següent, teniu diferents exemples d’Ishitzuki a la natura, que us poden servir per entendre el concepte de què estem parlant o, qui sap, com a model per al vostre propi Ishitzuki. Esperem que aquesta entrada us hagi agradat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Single Post Navigation

One thought on “L’estil Ishitzuki

  1. Retroenllaç: El estilo Ishitzuki | Associació d'Amics del Bonsai d'Alcanar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: