Associació d'Amics del Bonsai d'Alcanar

Archive for the month “Març, 2013”

¿Bonsái artístico o bonsái natural?

Podeu trobar la versió catalana de l’article a:  Bonsai artístic o bonsai natural?

El pasado viernes 8 de marzo, tuvo lugar, en el edificio de Serveis Agraris de Alcanar, una conferencia relacionada con el mundo del bonsái. el gran maestro italiano Edoardo Rossi nos deleitó una vez más con sus explicaciones. En esta ocasión la conferencia se centró en la diferencia entre bonsái natural y bonsái artístico.

Para aquellos que no lo recuerden, Edoardo Rossi ya ha visitado otras veces nuestra región y también la localidad de Alcanar. En cada una de sus visitas, nos ha sorprendido con un nuevo tema bonsaístico. Hace dos años vino a nuestro municipio para hacer una conferencia sobre el Bunjin (estilo literati), uno de los estilos más complicados del arte del bonsái. El año pasado se desplazó hasta Vinaroz y compartió con todos nosotros sus conocimientos sobre el abonado de los bonsáis. Este año ha vuelto a nuestro municipio y, a diferencia de las otras veces, se ha atrevió a hacer su conferencia en castellano. La dificultad a la ora de halar una lengua extranjera no supuso impedimento alguno  a la hora de transmitir sus conocimientos a los asistentes. A pesar de la lluvia, una treintena de personas (algunas procedentes de otros municipios vecinos) se desplazaron para poder escuchar las palabras de este gran profesional.Edoardo Rossi treballant un arbre dels assistents a un dels seus tallers

La conferencia, que pretendía comparar el bonsái artístico y el bonsái natural, empezó de manera inesperada. En vez de hablar de bonsáis, el polifacético orador (que antes de dedicarse a los bonsáis era músico) empezó hablando de arte. Comparó el arte japonés, que prácticamente no ha evolucionado, con el arte Europeo, en constante evolución. También habló sobre la evolución de la música y de las obras de arte y de los diferentes estilos surgidos a lo largo de la historia y también sobre la evolución en las obras de un mismo autor. Finalmente, comparó las obras de arte con las obras de artesanía.

Después de esta introducción, cosa que reconfortó a los asistentes, empezó a aplicar lo explicado anteriormente al mundo del bonsái, donde también existen bonsáis más bien artísticos frente a bonsáis naturales (más artesanales).

La filosofía del bonsái tradicional tiene tres conceptos muy importantes que Edoardo quiso dejar muy claros: Shin Zen Bi (Verdad, Bondad y Belleza). Cuando hacemos un bonsái, hemos de tener en cuenta estos tres conceptos. Un bonsái tiene que ser verdadero (parecer un árbol que podamos encontrar en la naturaleza), tiene que ser bueno (tiene que aportar emociones positivas al creador y a los espectadores) y finalmente tiene que ser bello (para quien lo ha hecho y para quien lo mira). Si tenemos en cuenta estos tres factores, veremos que  un bonsái artístico se entra más bien en la belleza y no da tanta importancia a los conceptos de Bondad y Verdad.

Un bonsái natural puede ser más difícil de realizar, o requerir de más horas de dedicación que un bonsái artístico. Es como si el bonsaísta fuese un artesano y la pieza creada fuera ligeramente diferente pese a tener un modelo, la natura. Cada árbol, según las condiciones en las que se encuentre (suelo, luz, situación, condiciones climáticas, irrigación…) tendrá una forma u otra y difícilmente encontraremos dos árboles exactamente iguales. Eso sí, el bonsái, a diferencia de las piezas que pueda realizar un artesano o de las obras de arte que podamos encontrar en un museo, es un arte que no es estático. El bonsái cambia con los años y es por eso que la persona que lo trabaja tiene que estar a gusto con aquel árbol, seguir un proyecto que le guste realmente y hacer todo lo posible para conseguir hacer-lo realidad.

Tècnica efectuada sobre un mangraner per fer-li créixer arrels de més amunt

En el bonsái artístico, muchas veces el modelo es otro bonsái artístico (que posiblemente ha ganado muchos concursos) y otras veces se ha creado un bonsái que, aunque parezca bonito (como si se tratara de una escultura), no lo podríamos encontrar en la realidad debido al exceso de curvas o al desequilibrio entre madera y follaje. Además, a veces se crea este tipo de bonsái con el objetivo de ganar un concurso y no se tienen en cuenta las emociones que aquel ejemplar pueda aportar.

Como ocurre en las obras de arte, los bonsaístas, antes de incumplir las normas, tienen que conocerlas a la perfección. Algunos de los maestros japoneses más conocidos tienen bonsáis artísticos, que presentan a los concursos más importantes del mundo y que no dejan de ser obras de arte vivientes. No obstante, antes de crear estas obras, los maestros ya han trabajado miles de bonsái naturales, que cumplen con todas las normas. Son como Picasso (como bien comparaba Rossi), primero pintaba obras que pretendían copiar la realidad (retratos, paisajes…), y podo a poco fue cambiando su estilo hasta pintar obras cubistas que miraban la realidad con otros ojos, como si estuviera creando otra realidad.

La conferencia estuvo acompañada por unas imágenes muy ilustrativas de lo que se iba explicando, lo que facilitó aún más la comprensión de lo que el maestro Rossi, algunas veces en italiano, quería que entendiésemos. Los asistentes salieron del edificio muy contentos con lo que habían aprendido y muchos de ellos seguramente esperan con ganas la próxima conferencia de este gran profesional.

Anuncis

Bonsai artístic o bonsai natural?

Podéis encontrar la versión española de este artículo en el siguiente enlace: ¿Bonsái artístico o bonsái natural? 

 

El passat divendres 8 de març va tenir lloc, a l’edifici dels Serveis Agraris d’Alcanar, una conferència relacionada amb el món del bonsai. El gran mestre italià Edoardo Rossi ens va delectar un cop més amb les seves explicacions. Aquest cop la conferència va centrar-se en la diferència entre bonsai natural i bonsai artístic.

Per aquells qui no ho recordeu, Edoardo Rossi ja ha vingut altres cops a les nostres terres i també a Alcanar. En cadascuna de les seves visites, ens ha sorprès amb un nou tema bonsaístic. Fa dos anys va venir a la nostra població per fer una conferència sobre el Bunjin (estil literati), un dels estils més complicats de l’art del bonsai. L’any passat va desplaçar-se fins a Vinaròs i va compartir amb nosaltres els seus coneixements sobre l’adobat dels bonsais. Enguany ha tornat a la nostra població i, a diferència de les altres vegades, s’ha atrevit a fer la conferència en castellà. La dificultat a l’hora de parlar una llengua estrangera no li va suposar cap impediment a l’hora de transmetre els seus coneixements als assistents. Malgrat la pluja , una trentena de persones (algunes provinents d’altres poblacions veïnes) van desplaçar-se per poder sentir les paraules d’aquest gran professional.Edoardo Rossi treballant un arbre dels assistents a un dels seus tallers

La conferència, que pretenia comparar el bonsai artístic i el bonsai natural, va començar de forma inesperada. En lloc de parlar de bonsais, el polifacètic orador (que abans de dedicar-se als bonsais era músic) va començar parlant d’art. Va comparar l’art Japonès, que pràcticament no ha evolucionat amb l’art Europeu, en constant evolució. També va parlar sobre l’evolució de la música i de les obres d’art i dels seus diferents estils al llarg del temps i també sobre l’evolució en les obres d’un mateix autor. Finalment va comparar les obres d’art amb les obres d’artesania.

Després d’aquesta introducció, cosa que va reconfortar els assistents, va començar a aplicar les explicacions fetes anteriorment al món dels bonsais, on també existeixen bonsais més aviat artístics davant de bonsais naturals (més artesans).

La filosofia del bonsai tradicional té tres conceptes molt importants que Edoardo ens va voler deixar molt clars: Shin Zen Bi (Veritat, Bondat i Bellesa). A l’hora de fer un bonsai, hem de tenir en compte tots tres conceptes. Un bonsai ha de ser vertader (semblar un arbre que puguem trobar a la natura), ha de ser bo (ha d’aportar emocions positives al creador i als espectadors) i finalment ha de ser bonic (per qui l’ha fet i per qui el mira). Si fem cas d’aquests conceptes, veurem que un bonsai artístic se centra més aviat en la bellesa i no dóna tanta importància als conceptes de Bondat i Veritat.

Un bonsai natural pot ser més complicat, o voler més hores de dedicació que un d’artístic. És com si el bonsaïsta fos un artesà i cada peça creada fos lleugerament diferent tot i tenir un model, la natura. Cada arbre, segons les condicions amb què es trobi (terreny, llum, situació, condicions climàtiques, irrigació…) tindrà una forma o una altra i difícilment trobarem dos arbres exactament iguals.  Això sí, el bonsai, a diferència  de les peces que pugui fer un artesà o de les obres d’art que puguem trobar en un museu, és un art que no és estàtic. El bonsai va canviant amb els anys, per la qual cosa la persona que el treballa ha d’estar a gust amb aquell arbre, seguir un projecte que li agradi vertaderament i fer tot allò que sigui possible per aconseguir fer-lo realitat.

Tècnica efectuada sobre un mangraner per fer-li créixer arrels de més amuntEn el bonsai artístic, molts cops el model és un altre bonsai artístic (que potser ha guanyat molts concursos) i d’altres cops s’ha creat un bonsai que, tot i semblar bonic (com si fos una escultura), no el podríem trobar a la realitat degut a l’excés de corbes o bé al desequilibri entre fusta i verdor. A més, a vegades es crea aquest tipus de bonsai amb l’objectiu de guanyar un concurs i no té en compte les emocions que pugui aportar.

Com en les obres d’art, els bonsaïstes, abans de trencar les normes, han de conèixer-les. Alguns dels mestres japonesos més coneguts tenen bonsais artístics, que presenten als concursos més importants del món i que no deixen de ser obres d’art amb vida. Abans de crear aquestes obres d’art, però, els mestres ja han treballat milers de bonsais naturals, que segueixen totes les normes. Són com Picasso (com bé comparava Rossi), primer pintava obres que pretenien copiar la realitat (retrats, paisatges), i poc a poc va anar canviant el seu estil fins a pintar obres cubistes que copsaven la realitat des d’un punt de vista ben diferent, com si estigués creant una altra realitat.

La conferència va anar acompanyada d’unes imatges molt il·lustratives del que s’estava explicant, cosa que va facilitar molt més la comprensió del que el mestre Rossi, alguns cops  en italià, ens volia fer entendre. Els assistents van sortir molt contents del que havien après i molts d’ells segurament esperen amb deler la pròxima conferència d’aquest gran professional.

Post Navigation